PEDRA, FUSTA I MÚSICA
Història de Llíria: d’Edeta a la ciutat de la música
Les termes conten la vida de l’Edeta romana. La ceràmica i els frisos conserven imatges de músics d’altres èpoques. Aquest passeig reuneix eixes petjades per descobrir Llíria amb més calma.

- III–II aCEdeta ibèrica
- Època imperialCiutat romana
- XIII–XIVLa Sang medieval
- 2019Ciutat Creativa de la Música
Edeta romana: aigua, ciutat i memòria
Edeta fou municipi romà en època d’August. El Molló del Pla de l’Arc és un dels vestigis d’aquella ciutat. Hui, el patrimoni romà es pot recórrer entre els carrers de Llíria.
Per saber-ne més · Turisme Llíria ↗Mura: molt més que un bany
El conjunt de Mura reuneix un santuari oracular i dos recintes termals. Les sales d’aigua freda, tèbia i calenta permeten seguir el recorregut del bany romà. Mira també les conduccions: conten com funcionava l’edifici.
Per saber-ne més · Turisme Llíria · Edeta romana ↗Mausoleus: recordar els qui se n’anaren
Els dos mausoleus dels segles I–II dC pertanyien a la necròpolis d’Edeta, al costat d’una via d’entrada a la ciutat. Són una parada per acostar-se als seus ritus funeraris.
Per saber-ne més · Turisme Llíria · Yacimientos ↗Hèrcules, de Llíria a Madrid
El mosaic dels Dotze Treballs d’Hèrcules es va trobar a Llíria el 1917. L’original es conserva al Museo Arqueológico Nacional, a Madrid; la ruta d’Edeta romana inclou la seua rèplica a Ca Porcar.
Per saber-ne més · Museo Arqueológico Nacional ↗02 / III–II a. C.
Abans de Roma, ja hi havia músics en les imatges
El Vas de la Dansa Guerrera, procedent del Tossal de Sant Miquel i datat en els segles III–II aC, representa una flauta doble i una llarga tuba. És una peça ibèrica conservada al Museu de Prehistòria de València.
Per saber-ne més · Museu de Prehistòria de València ↗
La Sang: alça la mirada i trobaràs músics
Santa Maria, coneguda com la Sang, pertany a la Llíria medieval: es va construir entre finals del segle XIII i començaments del XIV sobre l’antiga mesquita major. La seua coberta de fusta policromada és una de les claus de la visita.
Per saber-ne més · Turisme Llíria · La Sang ↗
En els frisos de l’enteixinat apareixen joglars i trobadors amb instruments, a més d’escenes de dansa. Aquestes figures permeten observar com es representava la música en l’edat mitjana. Ací sí: els músics formen part del mateix monument.
Per saber-ne més · Llíria City of Music ↗Les imatges ibèriques i medievals documenten èpoques diferents. No demostren per si soles una transmissió musical ininterrompuda des de l’Antiguitat fins a les bandes actuals.
Sant Vicent: la memòria de l’aigua
A uns tres quilòmetres del nucli urbà, el Parc de Sant Vicent reuneix aigua, arbres i un lloc de trobada per passejar o fer un pícnic. La seua història també forma part de Llíria.

Turisme Llíria situa ací un temple romà dedicat a les nimfes de l’aigua. L’ermita de Sant Vicent Ferrer es va construir en el segle XVIII. La tradició local vincula la font amb el «Miracle de l’Aigua» de 1410; aquest relat pertany a la memòria religiosa del lloc.
Per saber-ne més · Turisme Llíria · Sant Vicent ↗A peu o en bicicleta, la senda comença al final del carrer del Pla de l’Arc i segueix la séquia Major. Per carretera, s’hi accedeix des de la CV-25.
Visitar el parc ↗Ruta interactiva de Sant Vicent ↗
05 / LLÍRIA
Una història que continua sonant
La Banda Primitiva i la Unió Musical són dos referents de la vida musical de Llíria. Des de 2019, la ciutat forma part de la Xarxa de Ciutats Creatives de la UNESCO en l’àmbit de la música.
Per saber-ne més · València Turisme ↗ Per saber-ne més · UNESCO ↗
Del relat al passeig
Pots començar per Mura i els mausoleus, acostar-te al MALL i continuar per la Vila Vella fins a la Sang. És una proposta de recorregut: consulta accessos i horaris amb Turisme Llíria abans d’anar-hi.
El MALL reuneix peces ibèriques, inscripcions i objectes romans, a més de taules medievals procedents de la Sang. Ajuda a situar cada petjada en la seua època.
Per saber-ne més · Turisme Llíria · MALL ↗Revisió històrica: 10 d’octubre de 2026 · Fonts al costat de cada apartat. Fotografies d’arxiu. No són recreacions.